Nascut lo 6 de març de 1798 dins una familha plan
paura de l’agenés, Jacques Boé (de
son nom vertadièr) recep pasmens una instruccion
e fa pròva d'una vertadièra cultura
literària de son temps.
Plan jove,
s’installa coma perruquièr en Agen. Dins
aqueste periòd, que seguís la Revolucion,
lo pichòt pòble obrièr de las vilas
creis bravament còsta la figura totjorn
importanta dels paisans del campèstre.
Son
comèrci lèu lèu fa flòri e
li dona léser de se consagrar a sa passion per
l’escritura. Causís de s’exprimir en
occitan, la lenga del pòble :
« O ma lengo, tout me zou dit.
Plantarey uno
estelo a toun froun encrumit »
(graphie de l'auteur)
« Ô ma lenga, tot m'o ditz.
Plantarai
una estela a ton front encrumit. »
(Épître à Charles
Nodier « Des cranto de Paris »).
Se fa pas vertadièrament partida del
mitan obrièr, viu en vila e lo costeja. Se
pòt pas qualificar de poèta engatjat, mas
dins sos escriches, se fa lo testimòni de son
temps, defend un estil realista (çò
qu’empacha pas l’umor !) e tracta de
tematicas divèrsas coma l’amor, las
evolucions tecnologicas de son temps, e defend de valors
umanistas : la libertat, la caritat.
Sos poèmas, se foguèron estampats dins mai
d’un recuèlhs, son d’en
primièr destinats a èsser recitats en votz
nauta, amai cantats ! Grand orator, Jasmin se
produsís davant un public totjorn mai
nombrós : comença pro d’ora un torn
de França de las regions (se diriá
uèi una virada !), anant d’un cap a
l’autre d’Occitània per presentar son
òbra al public que, se coneis la lenga, la sap
pas legir. Sas aparicions se transforman pauc a cha pauc
en espectacles vertadièrs : aital, se
produsirà a Tolosa acompanhat de 20 musicians e
de mai de 380 figurants !
L’argent
qu’amassèt dins sos espectacles (mai
d’un milion de francs en 12 000 representacions)
es tornar balhat a d’òbras de
benfasença.
Charles Nodier, academician francés, lo
descobrís e li dubrís las pòrtas
dels salons parisencs. Aquí, i rescontra, un
après l’autre, Lamartine, Ampère,
Chateaubriand e serà quitament recebut per lo rei
Louis-Philippe en 1842.
Recompensat de
prèmis literaris per lo Felibritge,
l'Acadèmia d'Agen, e, tan susprenent
qu’aquò pòsca paréisser, per
l'Académie Française, es quitament fach
chivalièr de la Légion d'Honneur en 1845.
Pasmens, se pòt supausar que
l’interés que suscita dins lo mond parisenc
es un pauc mesclat de condescendéncia e
demòra ligat a l’exotisme que remanda son
imatge de « gascon » amb totas las
connotacions positivas coma pejorativas
qu’aquò pòt supausar.
Après
aquesta passa de glòria, son estatua senhoreja
totjorn en Agen, sa vila natala e Jasmin laissèt
son nom a una carrièra parisenca e amai a una
estacion de metro !