Lo comte vòl conservar la sobeiranetat de sas
tèrras. Justifica son autoritat e son autonomia
d’un costat en se reclamant sol sobeiran de Fois
e de Bearn, mas tanben en assetant las especificitats
localas, mantenent aital a despart
l’organizacion politica, administrativa, sociala
e linguistica del reiaume de França.
Dos principis màgers de son administracion son doncas d’una part la conservacion de las tradicions juridicas ja en plaça e d’autra part l’usatge de la lenga occitana dins l’exercici de son poder.
La vida sociala de Bearn depend dempuèi de sègles dels Fòrs de Bearn, tèxtes de dreches e privilègis reconeguts a la populacion, redigits en occitan e qu’avián una vertadièra valor legislativa.
Per çò que concernís la lenga, se parla majoritàriament gascon sus l’ensems del domeni mas tanben lengadocian dins una part del comtat de Fois. Per se far comprener dins tot lo domeni, Gaston Fèbus, que sa lenga mairala es lo bearnés, s’exprimís en occitan, qu’es aital la lenga parlada dins la vida de cada jorn e a la cort, lenga de l’administracion e del poder. S’es conservada una documentacion oficiala redigida en occitan fòrça importanta. Totun Gaston, qu’es un aristocrata letrat e cultivat, mestreja tanben lo francés e lo latin.
Los musicians e joglars que circulan dins Euròpa
tota venon a la cort de Gaston, fasent d’aquela un
centre de diffusion dels corrents polifonics novèls
: l’Ars Nova e l’Ars Subtilior. Los darrièrs trobadors i son volontièr
aculhits : Gaston presa fòrça lor lirica e
se pòt que se siá assajat tanben a la
composicion. Doas cançons li son atribuidas, emai
se son pas atestadas. La primièra es una
canso : « Canso de mossen Gasto comte de
foix per la qual gazaynet la joya a tholoza ».
L’autra atribucion, populara e un pauc azardosa, que
li es prestada es lo Se Canta (tanben conegut jol
nom d’Aquelas montanhas).
Las
letras e las sciéncias an tota lor plaça
dins la bibliotèca de Gaston Fèbus, que
compta per exemple una revirada en occitan de la
Cirurgia d’Albucasis, òbra
fondamentala de medecina, d’origina araba, e una
revirada en occitan del
De proprietatibus rerum (l’Elucidari en
occitan) de Bertomiu l’Anglés, obratge
enciclopedic sus las res (elements de la Creacion). Se
devon notar tanben los dos libres que devèm al
quite Gaston, qu’escriguèt pas en occitan mas
en francés, lo Livre des oraisons,
qu’es un libre de pregàrias
fòrça personal, e lo
Livre de chasse, un obratge remarcable e
remarcat, qu’es demorat un obratge de
referéncia en matèria de venariá.
Lo mite fargat a l’entorn de son personatge li
es en partida deguda, que Gaston Fèbus
aviá lo biais per metre en valor sa
personalitat famosa, mas d’autres aprèp
el an entretengut aquel mite. La posteritat de Gaston
Fèbus foguèt ajudada per las Chroniques de France, d’Angleterre et des
pays voisins
de Jean Froissart. Lo nom de Gaston
Fèbus demorèt asociat a la noblesa
saberuda, gràcia tanben a son Livre de chasse, qu’èra encara una referéncia
dins la disciplina de sègles après son
escritura.
Al sègle XIX, après
l’aveniment d’un interés creissent
per l’Edat Mejana e los trobadors, la volontat
d’ancorar la renaissença occitana dins
una perspectiva istorica prestigiosa menèt de
felibres bearneses a se tornar apropriar la figura
mitica de Gaston Fèbus.