TALHIÈR E RESSORSAS

Un projècte de classa cooperatiu : los mites fondators. Annada 2021-22 : la mitologia grèga, a la descobèrta d’Ermès.

2021-2022 - 
Autor :  Emilie Lacroix Gaucher


La presentacion generala d’aquel projècte s’inscrich dins lo contèxte del projècte PEE al dins una classa unenca de 15 calandrons de CP al CM2.

Perqué causir aquela lectura : presentacion


Dins l’encastre d’un ensenhament en classa unenca del CP al CM2 dempuèi mantuna annadas, decidiguèri de n'introdusir los mites fondators a la cultura de la classa, coma una institucion que torna cada an. Se mena pel biais de la literatura a l’entorn d’un libre e de sa lectura ofèrta. Aquel trabalh es la resulta de mantun besonhs que se pausèron al flor de las annadas :
  •  fargar la cultura de classa, practicar los escambis filosofics (aquí las conferéncias balhadas per Edwige Chirouter m’an fòrça ajudada),
  • desvelopar d’aisinas de classa creadas per la classa,
  • renovelar las fichas d’autonomias de seguit o d’aprigondiment d’activitat,
  • ofrir d’autres accès al saber que l’escrich o la lectura per far que totes los calandrons i accediscan.
La classa coneis ja
  • la mai vièlha istòria escricha coneguda uèi : lo mite de Guilgamesch;
  • Lo mite d’Ulisses
  • Lo mite de Tese e del Minotariá
Ongan, partissèm a la descobèrta de Ermès amb lo libre Le Feuilleton d’Hermès de Murielle Szac (edicions Bayard).

La mitologia tan coma la filosofia es pas al programa en cicle 2, nimai en cicle 3. Pasmens son de camps disciplinaris accessibles rics e fòrça apreciats dels enfants. Se fargan una cultura comuna e umanista larga e solide. Lo perlongament de l’activitat sus mantuna annada permés de tornar investir, de comparar, d’analisar las continuitats dels racontes dempuèi l’invencion de l’escritura, çò que porgís una preparacion al collègi pro fulhosa.

La lectura se fa dos jorns per setmana, lo matin, a nauta votz e en periòdes 1 e 2 per la regenta que va viure l’istòria. A partir del tresen periòde, los calandrons son convidats a legir a nauta votz als autres, sus la basa del volontariat. Lo libre causit es particularament adaptat a una situacion de classa ritualizada amb 100 episòdis de meteis longor que pren de 6 a 9 minutas de lectura a nauta votz.

A cada episòdi i a un resumit de çò que foguèt legit. Aquel resumit es presentat jos la forma d’una mapa d’èime. Tre lo segond periòde son los calandrons que son convidats a porgir lo resumit als autres, lo preni en nòta jos la forma d’una mapa d’èime e la fau validada per la classa. La fin de cada episòdi daissa una «a seguir» que provòca la curiositat e l’enveja generala de desirar descobrir la seguida. La classa tota, que siá un CP o un CM2, una dròlla o un dròlle, tot lo mond s’acorda per aculhir l’istòria del personatge principal. Ermès es un enfant, a las qualitats pròpre als mainatges (curiositat, jòia, galejada, volontat d’aprendre) e l’escritura del tèxt es fòrça accessible tot en respondent a una exigéncia de qualitat, amb un vocabulari ric, literari, descriptiu, mas tanben poetic. Utiliza de tecnicas comunas al conte e a literatura dedicada als enfants çò que fa que los enfants son pas destabilizats. Son dins una forma literaria que coneisson.

Las lecturas comunas son l'escasença d’escambis nombroses e variats cap al la vida e las tematicas filosoficas, religiosas, familialas. Per cada episòdi ai previst un tèma d’escambis, de soscadas. Pasmens, son pas que de dralhas. Los enfants van pauc a pauc s’apropriar lo moment d’escambis e los subjèctes pòdon arribar dels calandrons. (Aquela istòria me fa pensar a...Ai sentit aquò ... Soi trista perque...Qu’es aquò...Compreni pas la reaccion de...Aimi plan quand... Etc.)

Comprenèm que las dralhas per la regenta son aquí per desvelopar la reflexion e la cultura dels calandrons en provocant l'interès e la curiositat, viure d’autras situacions de vida conegudas o inconegudas per se dobrir a una representacion de las possibilitats mai larga, aprendre a donar son vejaire, argumentar en s'apiejant sus las novèlas coneissenças, comparar e far de ligam individualament e collectivament cap a las representacions encontradas dins lo raconte. Trabalhar l’expression, la teatralizacion, l’oralitat per una apròcha adaptada als calandrons en dificultat cap a l’escrich o/e la lectura.

Un còp aquò dich vos prepausi de mostrar e vos partejar sus la Maleta :
  • las cartas mentalas d’una sesilha. Per aver una vision generala causiguèri de far lo trabalh jos la forma de mapa d’èime. La primièra es la ficha menaira generala que balha la vision globala de las activitats desvelopadas a l’entorn de l’activitat, la segonda mòstra cossí l’activitat se desvelopa dins los diferents domenis del sòcle comun, la tresen lo desvelopament possible pendent una sesilha. Aquò es pel encastre general e pedagogic.
  • una proposicion de progression sus l’annada. I son presentats jos la forma d’un tablèu en colona per cada episòdi e d’un biais exaustiu cap als trenta primièrs episòdis, de pistas de trabalh en art, los tèmas d’escambis a explorar, d’idèias d’estudi de la lenga, los animals encontrats (dins la mira de n'enriquesir lo vocabulari del calandron), los personatges encontrats o evocats.
  • las aisinas fargadas per trabalhar que son
1 ) Las mapas d'èime dels primièrs vint episòdis

Aquel trabalh es una ajuda preciosa. Permeton un apròchi visual de la memòria. Dobrisson lo calandron a organizar, exprimir, contar, resumir, pensar e memorizar d’un autre biais. S’acostuma pauc a pauc a aquela novèla situacion d’aprendissatge e serà convidat de ne far dins d’autras activitats (expausats, recèrcas, compte-renduts). Una causa que pausa aquelas mapas tre lo debut de l’istòria permés de pausar una cronologia : en efièch,  aquò es tre qu’es nascut qu’Ermès viu totes aqueles eveniments. (Rampèl  l’istòria de Kiriko que los calandrons coneisson...). La construccion de la  mapa d'èime de la geografia dels dieus pòt s’aprestar en amont amb d’etiquetas aimantadas que permeton als calandrons de visualizar, cercar e metre sol l’etiqueta a la bona plaça sus l’aficha.
En periòde 3 e 4 son los calandrons que fan las mapas d'èime dels episòdis en trabalh de còla e la presentan en debut de lectura coma un resumit de çò que se passèt. Permés de veire çò que retenon de l’istòria, la compreneson fina , l’encadenament dels eveniments, la percepcion de las causas a efièches.

2) lo tablèu recapitulatiu dels personatges, las caracteristicas, los luòcs, los ligams amb Ermès  per episòdi dels 30 primièrs episòdis. Es un trabalh qu’es fach en fin de lectura amb los calandrons per plan se rampelar de çò que foguèt legit, e permés d’abordar d’un biais indirècte l’apròcha de l’analisi literària (descripcion, connectors, camps lexicals; figuras d’estil...). Permés tanben de tornar lèu trapar d’informacions quant volèm tornar sus un moment o un personatge, una caracteristica, un eveniment, una situacion e de comprendre quines son los ligams entre Ermès e los autres personatges. En efièch los personatges son nombroses !

3) Lo recuèlh d’òbras de las arts per cada episòdi, al mens fins al episòdi 30. Las òbras per cada episòdi son prepausadas per facilitar la recèrca e aver de resorgas a espleitar. Los imatges pòdon èsser estampats e plasticats per èsser manipulats e/o acrocats al flor e mesura; Son dins una bóstia. A debut, es la regenta que va prendre la bóstia, dobrir la bóstia, trapar la bona òbra e la presentar puèi los calandrons van pauc a pauc prendre en man aquel ritual. Es una contribucion a la constitucion d’un solid referencial d’òbras tan classicas coma contemporanèas, dins totes los domenis de las arts. Aital l’istòria pren sens e fa d’anar tornar entre realitat geografica e mond mitologic. La mond mediterranèu, europenc, l’Antiquitat van èsser estudiat e abordat pel aquel camin ritualizat.

4) Los noms dels personatges revirats en occitan. La revirada dels noms m’es pas apareguda coma un trabalh evident. Me soi tornada cap als lexics, lo site del Congrès, las referéncias literàrias e lo site internet de wikipedia ont nombroses articles son revirats. En crosant las sorgas, vaquí çai-jos çò que trobèri per enriquesir las referéncias de la classa. Me soi apujada sul catalan e las autras lengas romanas quand trapavi pas la revirada en occitan. Coma de costuma, lo tablèu es mes al jorn e aficat dins la classa amb los noms occitans en tinta blava e en francés en tinta negre.  

5) Enfin, un exemple  de debanament de sesilha en periòde 4 : Los calandrons an pres un ritme e son acostumats als rituals. A aquel periòde los prenon mai en man (fargar las mapas d'èime per resumir los episòdis, legir a nauta votz, descobrir una òbra de las arts e escambiar sus un tèma que ven de la lectura ausida)

6) d’exemples de produccions dels calandrons dont aguèri l’autorizacion de drech a l’imatge: an fargat de polidas afichas illustradas dels dieus amb las caracteristicas, an fach de dessenhes de compreneson de lectura, an trabalhar suls mostres, an fach de mapas d'èime e an acabat per un pichon montatge d’un filmòt amb lors tèxtes registrats. Aquel trabalh foguèt lo darrièr sus Ermès e s’es fach en autonomia bèla amb subretot de pichons de cp al CE2. Aquel trabalh me serviguèt per evaluar lo trabalh d’escritura, d'escriveire, de lectura e de lengatge oral e de biais. En los daissant far totes sols e en s’entrajudar los calandrons an fach una produccion qu’a pas per destinacion finala d’èsser  quicòm de net e professional mas que nos mòstra la coesion que se faguèt a l’entorn d’una òbra estudiada cooperativament e collectivament.

7) Per acabar,  los documents ressorgas e una bibliografia sus la mitologia pels enfants.

Segond la carta de las calandretas, causiguèri d’utilizar los logicials liures de Libre Office per fargar los documents (presentacions odt e per las mapas d’èime).

Al mes de junh, ont ne sèm ?
Avèm plan avançat, pas un jorn ont nos seriá possible d’escapar al ritual.  Avèm acabat la lectura dels 100 episòdis la darrièra setmana de mai ! Es una capitada sus mantun nivèl :
  • bastir una cultura, menar los calandrons a far de ligams amb d’autres contèxtes tan mitologics coma istòrics, films o libres.
  • desvelopar l’enveja de legir e de cercar tot sol : èsser actor de son saber. Los calandrons an prepausar d’expausats, de cèrcas, an menat de libres en ligam amb la lectura.
  • l’enveja d’ofrir la lectura als autres : quitament de calandrons en dificultat prigonda en lectura trantalhan pas de legir qualques linhas als camaradas.
  • l'aquisicion d’aisinas de trabalh coma las mapas d’èime
  • un enriquiment del vocabulari escrich e oral
  • un desvelopament de la compreneson fina d’una lectura
  • la coesion e consciéncia de grop, un respèct prigond de l’escota, del vejaire, de l’autre.
  • Una fiertat d’aver d’aisinas expausadas a la paret, coma las afichas dels dieus amb lor especificitats, la mòstra dels dessenhs fachas pels parents e mesa en valor per las pòrtas dobèrtas. La fiertat tanben de partejar lor filmòt amb los parents. La lenga, quitament s’es pas blosa, camina e sortís aital de l’ostal.
  • La visita al collègi : lo cors de francés èra sus l’estudi d’un tèxt sus Circe e Ulisses : los calandrons an poscut se sentir d’aise, an pres consciéncia de la cultura qu’aviam fargada e lo plaser de poder la mostrar e la partejar.
  • La demanda al primièr conselh de junh : « qué serà lo mite estudiat l’an que ven ???»

CONSULTAR LO(S) DOCUMENT(S)